La mostra “El arte Mochica del antiguo Perú, oro, mitos y rituales” que s’inaugurà el passat 5 de novembre al CaixaForum Palma i que es podrà visitar fins el 31 de gener de 2016, recull part de la producció artística del poble Mochica com a una eina per resituar-nos a la costa nord peruana, desempolvant una civilització que deixà la seva petja entre el 200 i el 850 d.C. Les obres, procedents del museu Larco de Lima, mostren l’herència d’una cultura sincrètica, nodrida per la influència de societats costaneres i andines prèvies, com ara la cupisnique, la vicús, la virú o la salinar. Aquest sincretisme serà una constant: coneixements heretats, codis compartits, substrats i estadis evolutius que aniran configurant el devenir de la història del Perú. L’exposició fa un recorregut a través de peces rituals, de ceràmica, aixovars i joieria sobre les formes de vida, la cosmovisió, la mitologia i les cerimònies d’un poble que, com la majoria de caràcter precolombí, ha quedat a l’ombra de la magnificència i sobredimensió de l’imperi Inca. La mostra suposa un autèntic repte; el repte de recuperar la memòria d’una civilització pràcticament invisibilitzada per les narratives d’una història “universal” que construeix oblidant pel camí a una bona part dels i les protagonistes. Un viatge transoceànic i temporal que acaba per rompre amb la llunyania permetent-nos reflexionar sobre el nostre aquí i ara.
Sara Rivera Martorell
Alexander Calder, Nancy. Foto: Ana Ferrero Horrach
Per a aquells amants del patrimoni històric, el centre de Palma els ofereix joietes arquitectòniques capaços de fer viatjar en el temps a aquells que les visiten: la catedral de Palma – coneguda com la Seu – (segle XIII), el Palau de l’Almudaina (segle XIII), els banys àrabs (segle X – XII), la Llotja (segle XV), el Castell de Bellver (segle XIV), etc. són tan sols alguns exemples.
Per a qui la visita a exposicions sigui un imprescindible en la seva agenda, en els pròxims mesos tendrà l’oportunitat de conèixer “L’art mochica de l’antic Perú” al CaixaForum de Palma (fins el 31 de gener de 2016); de visitar la instal·lació de Marisa Albanese específicament concebuda per al pati del Casal Solleric (fins l’1 de febrer de 2016); o de redescobrir la pintura abstracta i acolorida del mallorquí Rafa Forteza a Es Baluard (fins el 3 de març de 2016).
Ocupa un lloc cada vegada més rellevant en l’esfera cultural de l’illa la producció artística contemporània, veient-se, tot i que tímidament, com van sorgint iniciatives que possibiliten la creació de noves obres d’art que fonamenten el patrimoni del demà. Calvià s’ha convertit en un dels municipis pioners en la promoció i difusió de l’art urbà amb el projecte “BetArt” que compta ja amb diverses edicions, gestionat en aquest cas per l’Ajuntament de la localitat (mostrant com no és impossible demanar implicació política en temes culturals), en el qual es fa una crida a comissaris i artistes urbans perquè presentin els seus projectes d’intervenció artística. I és que l’art en l’espai públic està més present del que ens donem habitualment compte; tan sols cal donar un passeig per Palma per adonar-se del gran nombre d’escultures que poblen els carrers i places, podent trobar obres d’autors tan famosos com Alexander Calder o Joan Miró (ambdues als Jardins de s’Hort del Rei), sent, i mai millor dit , un regal artístic a l’abast de tots.
Ana Ferrero Horrach – Ciceró d’Art
Article original per la revista Más Mallorca http://www.masmallorca.es/
Article publicat originalment a la revista Bonart en la seva edició impresa d’agost-setembre-octubre: http://www.bonart.cat/revista/
Alberto Borea. “Inmigrante” (2014). Cortesia de la Galeria Xavier Fiol.
Després d’una llarga trajectòria, la Nit de l’Art pionera a tota Europa, la de Palma, arriba a la seva 19 edició amb importants canvis. Passat el llindar simbòlic de la majoria d’edat, aquesta nova cita de la festa local més important i coneguda de l’art, es planteja com un punt d’inflexió dins la seva història per tal d’analitzar les fites aconseguides, i fixar el camí que en el futur s’ha de seguir.
Per a Xavier Fiol, president de l’Associació Art Palma, que juntament amb l’AIGAB organitza l’esdeveniment, l’objectiu principal d’aquest esdeveniment socio-cultural és la inauguració de la temporada d’exposicions tot apropant-se al públic i incentivant vocacions artístiques. En els darrers anys s’ha vist com la Nit de l’Art s’ha convertit en un acte cada vegada més massificat que no ha comportat tot i això un hàbit de consum constant durant la resta de l’any. Per aquest motiu, la Nit de l’Art 2015 adopta a Palma una nova estratègia. Fiol explica com la “Nit de l’Art” es converteix en el “cap de setmana de l’art”, afegint continguts més professionals i especialitzats. El dia principal passa de dijous a dissabte dia 19 de setembre, destinant-lo al públic general. Els dies previs estaran dedicats als perfils més professionals, reservant el dijous anterior a la realització de taules rodones, debats, etc., i el divendres a la programació de visites guiades per artistes, comissaris i gent de la professió. Els organitzadors remarquen la importància de continuar amb l’esdeveniment lúdic i festiu, al qual no volen renunciar, però insisteixen en la necessitat de fidelitzar al públic per tal de que les visites a les exposicions no es limitin sols a un dia en concret.
A part del programa “oficial” en el que participen les galeries que integren les dues associacions organitzadores a més d’altres centres d’art com Es Baluard, el CaixaForum, o el Casal Solleric, en els darrers anys, s’ha anat desenvolupant un programa satèl·lit i alternatiu a altres indrets de la ciutat. Activitats i exposicions proposades per associacions com el Barri de les Arts, Arte Vision, Populart, o el Puro Hotel, sens dubte enriqueixen la festa donant visibilitat a un major nombre d’artistes que en molts casos no integren el circuit oficial de l’art, reafirmant la diversitat cultural de la terra, i contribuint a la democratització de l’art. Programació oficial o programació alternativa; sols el treball conjunt de tots els agents culturals pot aconseguir que cada vegada més gent tengui la possibilitat real no només d’accedir, sinó de poder gaudir de l’art, a pesar de les condicions desfavorables en les que treballa el sector, i de la manca d’un vertader suport polític.
Ana Ferrero Horrach – Ciceró dArt
Rebecca Horn: “Glowing Core”. Fotografia: Ana Ferrero Horrach
Glowing Core és el nom amb el qual Rebecca Horn, la famosa artista alemanya (Michelstadt, 1944), presenta el seu nou treball, concebut específicament per a l’espai de Sa Llotja de Palma i dedicat a Ramon Llull a les portes del seu VII Centenari. La instal·lació, que serà visitable fins al dia 1 d’octubre, és una al·legoria que, en la línia dels treballs precedents de l’artista, proposa una reflexió sobre els aspectes metafísics de l’ésser humà. L’obra està formada per una escultura central que planteja, de manera clara i visual, quina és la posició de l’home captiu entre el cel i la terra. L’espectador se situa alhora sota un gran pèndul daurat a manera de vèrtex de llum, que simbolitza l’ascensió, i sobre un mirall giratori que, situat als peus, provoca una sensació de caiguda a l’abisme. Aquesta escultura central, d’un marcat eix vertical, es complementa amb 16 escultures laterals que s’hi contraposen traçant un eix horitzontal. Qui o què és realment l’ésser humà? Les mesures humanes d’aquestes 16 escultures conviden el visitant a plantejar-se aquesta pregunta tot observant la seva imatge reflectida en el mirall giratori que a l’alçada dels seus ulls es mou lentament com cercant la resposta a aquesta qüestió. L’obra es completa amb una instal·lació sonora que es fon harmònicament amb les campanes de l’església del costat, que, casualment i periòdicament, intensifiquen l’ambient d’introspecció creat per Horn.
L’exposició es pot visitar a Sa Llotja de Palma fins a l’1 d’octubre del 2015.
Ana Ferrero Horrach – Ciceró dArt
Article per a la revista Bonart, edició impresa (agost, setembre i octubre de 2015) i digital.
http://www.bonart.cat/actual/rebecca-horn-dedica-un-site-specifif-a-ramon-llull-a-sa-llotja/00
Rebecca Horn: “Glowing Core”. Fotografia. Ana Ferrero Horrach
Rebecca Horn: “Glowing Core”. Fotografia. Ana Ferrero Horrach
Rebecca Horn: “Glowing Core”. Fotografia. Ana Ferrero Horrach
Què és l’art?
Dins dels innombrables i intensos debats que tenen lloc en el terreny artístic, potser el més fonamental d’ells es reveli com el més difícil de resoldre:
Què és l’art?
I és que la noció d’art ha canviat profundament al llarg de la història, havent passat de ser un concepte més o menys tancat i acceptat convencionalment, en el què aspectes com la bellesa o la qualitat tècnica de les obres eren característiques fonamentals que el definien, a trobar-nos en l’actualitat amb una gran varietat de manifestacions artístiques que superen absolutament la idea tradicional del que s’ha considerat com a art. Això no vol dir que avui en dia no pugui existir una definició, sinó que serien necessàries moltes definicions (o una global amb molts matisos) per poder donar cabuda a cada tipus de manifestació artística.
De forma general, l’art actual és una forma d’expressió la característica principal de la qual és, i ha de ser, la provocació. Provocació en el sentit d’incitació, d’interpel·lació, de capacitat de generar una reacció en l’espectador; l’art pot fer-nos riure, pot fer-nos plorar, pot fer-nos somiar, pot despertar el nostre esperit subversiu o induir-nos a la reflexió més transcendental. I és que l‘art pot provocar qualsevol cosa menys la indiferència: el podem estimar, el podem odiar, podem quedar fascinats per la seva bellesa, o indignats per la seva gosadia, però per favor, que ens toqui, ja sigui acariciant-nos amb pessigolles de plaer, o sacsejant-nos com una bufetada en la nostra consciència.
Els artistes actuals, a la manera de filòsofs, activistes, revolucionaris o poetes, expressen la seva particular visió del món a través d’unes obres (ja siguin objectuals o no objectuals) concebudes en molts casos per interpel·lar-nos. Sota una gran quantitat de manifestacions artístiques diferents que van des de les tradicionals pintures i escultures, passant pels ready made, performances, accions, instal·lacions, vídeo i net-art, arribant a formes d’art total en què els límits es destrueixen escapant-se de definicions i classificacions possibles, els artistes ens ofereixen l’oportunitat de sortir de la nostra letargia de pensaments rutinaris al presentar-nos els seus punts de vista possiblement divergents dels paràmetres estereotipats del pensament global, introduint-nos en el seu món fantàstic de creativitat, recordant-nos històries, seduint-nos potser amb idees oposades a les nostres, o reafirmant-nos en altres.
L’art serveix per omplir de matisos nostra existència, per enriquir-la i intensificar-la, per tacar de colors la paleta monocroma d’una vida insulsa sense emocions ni qüestionaments. L’art és una espècie de medicina de l’ànima en la qual mai va quedar clar qui és el doctor i qui és el pacient, ja que tant artistes com públic es necessiten recíprocament protagonitzant una història infinita d’amor i desengany. L’art és la prova irrefutable que algun dia vam existir com a societat i com a individu, i que ens serveix, en definitiva, per no passar de puntetes per aquest món.
Ana Ferrero Horrach – Ciceró dArt
Ciceró dArt llença la iniciativa “Ciceró dArt. Revista digital de crítica d’art”.
S’obri la convocatòria per a rebre texts per la revista digital de crítica d’art Ciceró dArt, en la que tenen cabuda crítiques d’art sobre exposicions de Mallorca i Balears, recomanacions, articles, reflexions sobre l’actualitat cultural de les illes, etc…
La intenció és fomentar una revista digital sobre actualitat artística i cultural oberta, on tothom que vulgui pugui enviar textos propis amb un mínim de qualitat literària exigit.
Podeu enviar els textos en l’idioma que volgueu a:
No us oblideu de posar el nom de l’autor i les dades tècniques de l’exposició o esdeveniment cultural (durada, lloc, etc), acompanyant-ho preferiblement d’una fotografia.