L’exposició es podrà visitar durant tot l’estiu de 2019 al Museu del Calçat i de la Indústria (Inca)

Antoni Socías (Inca, Mallorca, 1955) deixa traslluir en certa manera els seus orígens familiars vinculats molt estretament a la indústria del calçat a Inca, agrupant en genealogies d’idees diverses obres artístiques, que van inspirar al seu dia una de les col·leccions més torbadores de les mítiques sabates de la marca Make Up, creada el 1988 per Guillem Ferrer i annexionada a la marca Camper a l’any 1991.

Art i indústria del calçat es conjuguen feliçment en l’obra d’un artista que, precisament, defuig de manera deliberada i amb insistència del concepte d’unicitat de l’obra d’art; dels procediments de centralitat; de les facilitats comercials d’un estil captiu… La poètica del desdoblament és, de fet, una idea essencial a l’hora d’entendre aquesta mostra, l’eficàcia expressiva de la qual depèn en gran mesura de la relació que s’estableix entre els conjunts de peces, realitzades en diferents moments però absolutament subordinades i interdependents les unes de les altres.

Si hi ha alguna cosa que caracteritza l’obra d’Antoni Socías és la seva habilitat per transitar a través de les seves pròpies creacions, com si pilotés una mena de màquina del temps amb capacitat per trencar totes les barreres de l’evidència. L’artista modifica, reorganitza, repensa i reutilitza idees, parts d’algunes obres i fins i tot obres completes del passat, que es converteixen en present i que es constitueixen al mateix temps en la llavor de noves creacions per a un futur incert. Fugir del convencional concepte d’evolució estilística obligada, resulta un pilar fonamental a l’hora d’identificar la producció d’aquest artista, que fa del procés de treball i de la reflexió contínua sobre la seva pròpia obra, una finalitat artística en si mateixa.

Antoni Socías ha combinat durant molts anys la seva tasca artística amb la feina de comunicador i/o dissenyador per a les marques Yanko o Camper i, ocasionalment, per Carmina Shoemaker. Ha exposat en múltiples països i la seva obra es pot trobar en col·leccions tan importants com les del Museu Nacional d’Art Reina Sofia, Museu Artium Vitòria, Es Baluard, Fundació La Caixa, Fundació Sunyol i Centre Galego d’Art Contemporània, entre moltes altres.

Aina Ferrero

Antoni Socías “Poeta assegut amb sirenes” (1978 – 2010)

Sabates “Make up” (1991) inspirades en l’obra “Poeta assegut amb sirenes”

La entrada Antoni Socías: entre l’art i la indústria al Museu del Calçat i de la Indústria (Inca) aparece primero en Cicero dArt.

“Seria l’any 1975 quan, passejant per Barcelona, ​​vaig entrar en una botiga de” Tot a 100 “de coses curioses i vaig veure una prestatgeria plena de sabates en miniatura. Els vaig comprar tots, a 100 pessetes cada un, i els vaig col·locar per adornar el despatx que tenia com a representant de calçat. Després d’això, vaig tenir la idea de continuar “. Així, Toni Pons, amb la seva dona Inés Català, va començar una profusa col·lecció de sabates singulars de totes les mides, colors, formes, preus i procedències.

El calçat és doncs el protagonista indiscutible d’una col·lecció que es mostra en totes les formes imaginables a l’exposició “EsKITSCHos de la Col·lecció Pons-Català de sabates en miniatura (o no)” que acull el Museu del Calçat d’Inca fins a juliol de 2018 . Alguns dels més de 300 objectes exposats no tenen més finalitat que la de ser contemplats. D’altres, però, són objectes pensats per ser usats quotidianament. Tan sols cal esforçar una mica per adonar-se que aquests objectes aparentment inservibles són en realitat testos per a plantes, clauers, encenedors, cendrers, passadors de cabell, guardioles, joiers, ampolles i ampollers, despertadors, rellotges, tasses, teteres, gerres , portaplomes, pinces, estoigs, carteres, etc. És curiós constatar com formalment en molts d’aquests objectes es repeteixen motius amb gossos, gats, ratolins, flors, pilotes de futbol, ​​etc. Hi ha també sabates de princesa del conte de la Ventafocs, sabates amb imatges religioses, extravagants sabates de taló en miniatura, espardenyes, botes, fantàstiques reproduccions de sabates de tot el món i souvenirs de Lluc, Galícia, Madrid, Portugal o Holanda que indiferentment prenen forma de esclops com si fossin característics de cada un d’aquests llocs. Dins de la col·lecció s’aprecia també una singular obsessió per les sabates foradades i per descomptat, una legió de mini-sabaters disposats a arreglar-los.

Una part important d’aquesta peculiar col·lecció està vinculada a l’estètica Kitsch pel que fa a l’extravagància, l’eclecticisme, el predomini del color, els elements cridaners i l’acumulació d’objectes formalment diferents. Dins el camp de la teoria, el Kitsch ja va ser estudiat per autors tan importants dels anys 30 com Broch, Benjamin, Adorno o Greenberg, que van usar el terme per contraposar-lo al d’Avantguarda.

El Kitsch ha dominat una part essencial de l’estètica popular del segle XX. I és que segur que tots, en el fons, tenim també una mica de Kitsch; pot ser algun racó de casa ple de figuretes de porcellana, un gat de la fortuna xinès, o una vitrina amb souvenirs acumulats. El meravellós, però, de la col·lecció Pons-Català, és que és el resultat de més de 40 anys de la dedicació d’un matrimoni de Lloseta que ha sabut combinar la seva passió pel col·leccionisme amb el seu gran amor pel calçat.

Museu del Calçat i de la Pell d’Inca, fins el juliol de 2018. Regidora: Antonia M. Sabater. Directora i comoissàroia: Aina Ferrero-Horrach. Disseny museogràfic: Bernat Mateu, Cristina Sancho, Carlos Pozas, Carolina Crespo. Correctors lingüístics: Jaume Tortella (català) i Juan José Segura-Sampedro (anglès).

Premsa:

https://www.eldiario.es/cultura/muestra-zapatos-Inca-espolear-sentidos_0_760475029.html

http://www.inmediatika.es/noche-de-inauguracion-en-el-museu-del-calcat-i-de-la-pell-de-inca/

http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=2791389

https://fibwiradio.com/el-museo-del-calzado-de-inca-presenta-la-coleccion-eskitschos/

https://www.primiciaweb.es/inca-acoge-una-coleccion-zapatos-miniatura/

La entrada Una exposició molt kitsch al Museu del Calçat Inca: “esKITSCHos de la col·lecció Pons-Català de sabates en miniatura (o no)” aparece primero en Cicero dArt.

Aura www.sandradejaume.com

Sandra De Jaume és la retratista de l’enigma, de la bellesa impenetrable.

La seva darrera mostra, “Ad Infinitum”, és un cant melancòlic de reafirmació i d’assoliment de maduresa artística.

Aquesta mostra, la més ambiciosa fins aleshores duta a terme per l’artista, posa de manifest l’excepcional tècnica de De Jaume, on la mestria de la pintora es fa evident en la sorprenent capacitat per plasmar en el llenç una realitat que se’ns mostra amb un toc de misteri.

L’enigma habita unes obres que deixen traslluir fragments autobiogràfics que representen un desig de reafirmació dins del món, reivindicant alhora el paper de la dona artista i la necessitat de resituar la seva importància dins la història de l’art. Així, la sempre intrigant i seductora Frida Kahlo és magníficament retratada per De Jaume com la icona artística del feminisme, en un homenatge a l’artista que va transformar el seu sofriment en quelcom diví i esplendorós.

De Jaume és una artista dual en la que conviuen a l’hora dues pintores antagòniques. Són dues maneres diferents de concebre la pintura que dicten la forma de treballar les obres a cada moment. En el tractament dels fons, és la pintora abstracta la que la domina, fent una pintura molt més espontània, ràpida, radical. En el moment en què De Jaume afronta les figures, absolutes protagonistes de la seva obra, l’artista inicia un procés pulcre, fi, absolutament mesurat i mil·limetrat, en el que el dibuix es converteix en l’estructura que vertebra magistralment les peces.

L’espai buit, com a símbol d’allò amenaçadorament desconegut, incomprensible, apareix descomunal en aquesta darrera col·lecció de pintures. L’obscuritat incommensurable que sotmet l’autoretrat de De Jaume en el que es representa a sí mateixa amb una mà al pit mirant angoixosament cap amunt, parla de la congoixa que sent l’artista en un món oprimit per una crisi constant de valors. Crisi que també ha arribat al món de l’art que, en un excés de pretesa originalitat, ha acabat per esgotar al públic.

De Jaume reivindica la importància de la tècnica pictòrica com a manera de reconciliar-se amb l’espectador per tal de que aquest reconegui en la seva pintura uns valors moltes vegades perduts en les obres d’altres artistes contemporanis. L’objectiu últim que persegueix De Jaume és propiciar que les persones, a través del seu art, puguin escapar del materialisme d’una societat que està guanyant infelicitat a passes agegantades.

Els retrats de Sandra De Jaume desperten les emocions de l’espectador letàrgic que a través dels sentits és conduït a un món poètic i inclús oníric. Una realitat tan enrarida com captivant ens és presentada com la materialització d’un món que ens sedueix per la seva estranyesa i innegable bellesa.

Ana Ferrero-Horrach – Ciceró dArt

La entrada Sandra De Jaume, la retratista de l’enigma aparece primero en Cicero dArt.

En el marc d’una recerca de doctorat en gestió cultural de la UIB, s’està duent a terme una enquesta sobre percepció, hàbits i preferències culturals.

Per favor, dediqui uns minuts del seu temps a realitzar aquesta enquesta, les seves respostes i opinions són molt valuoses per a la investigació.

https://es.surveymonkey.com/r/DOCTORADO_UIB_GESTION_CULTURAL

La entrada Enquesta sobre percepció, hàbits i preferències culturals aparece primero en Cicero dArt.

Sandra De Jaume, “Levitació”, 2016
www.sandradejaume.com

Sandra De Jaume, Ad Infinitum. Galeria Berlin, Plaça Santa Magdalena 4A, Palma. Fins el 31 de gener de 2017. www.sandradejaume.com

La reconeguda retratista mallorquina Sandra De Jaume (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1978) exposa la seva darrera col·lecció de pintures a la Galeria Berlín de Palma fins el 31 de gener de 2017.

Aquesta mostra, la més ambiciosa fins aleshores duta a terme per l’artista, fa palesa l’excepcional tècnica de De Jaume, on la mestria de la pintora es fa evident en la sorprenent capacitat per plasmar en el llenç una realitat que se’ns mostra amb un toc de misteri. L’enigma habita unes obres que deixen traslluir fragments autobiogràfics que representen un desig de reafirmació dins del món, reivindicant alhora del paper de la dona artista i la necessitat de ressituar la seva importància dins la història de l’art. Així, la sempre intrigant i seductora Frida Kahlo és magníficament retratada per De Jaume com la icona artística del feminisme, en un homenatge a l’artista que va transformar el seu sofriment en quelcom diví i esplendorós.

De Jaume és una artista dual en la que conviuen a l’hora dues pintores antagòniques. Són dues maneres diferents de concebre la pintura que habiten dins seu dictant la forma de treballar les obres a cada moment. En els fons, és la pintora abstracta la que la domina, tornant-se la pintura molt més espontània, ràpida, radical. En el moment en el que De Jaume afronta les figures, absolutes protagonistes de la seva obra, l’artista inicia un procés pulcre, fi, absolutament mesurat i mil·limetrat, en el que el dibuix es converteix en l’estructura que vertebra magistralment les peces.

Els retrats de De Jaume  desperten les emocions de l’espectador letàrgic que a través dels sentits és conduit a un món poètic i i inclús oníric.  Una realitat tant enrarida com captivant ens és presentada com la materialització d’un món que ens sedueix per la seva estranyesa i innegable bellesa.

Ana Ferrero-Horrach. Ciceró dArt

Sandra De Jaume, “Sense títol”, 2016 www.sandradejaume.com

La entrada La poètica retratista Sandra De Jaume exposa el seu darrer treball a la Galeria Berlin de Palma aparece primero en Cicero dArt.

Aquesta ruta es planteja com una manera novedosa i original de conèixer i redescobrir el moviment artístic del modernisme. Els edificis modernistes seran el punt de partida, les fites de referència per a dur a terme les diferents proves, que aniran concretitzant-se cada cop més per a fer de l’arquitectura l’excusa d’un autèntic viatge en el temps: ressituar-nos en una època concreta, conèixer què hi passava a dintre dels actuals monuments, quins personatges habitaven, qui eren els i les protagonistes de les curioses històries que hi resten amagades, conèixer l’estètica a través de fotografies de l’època, llegir diaris d’aquelles dates per assabentar-nos dels esdeveniments de primera mà i, en definitiva, rehabitar Palma com un ciutadà/na del moment.

Les proves es faran en petits grups, dinamitzats per dues guies que aniran fent inclusions explicatives per a contextualitzar i completar la visió del panorama del joc. Els grups tindran un al·licient, la competició per a la victòria amb un premi de recompensa: un sopar per a dues persones a l’edifici més emblemàtic del Modernisme a Mallorca: el Gran Hotel.

Pels ajuntaments interessats en aquesta activitat es posaran a disposició autobusos per recollir els participants en el seu poble, dur-los a Palma per realitzar la visita, i tornar-los una vegada finalitzada aquesta.

Per a més informació, podeu contactar al 696 178 075 o al 627 024 938

La entrada Cultura en Xarxa 2016. Ruta cultural: “Palma a prova: gimcana pel modernisme” aparece primero en Cicero dArt.

Visita guiada per una selecció de galeries d’art i centres d’art contemporani del centre de Palma en la que, a través d’una dinàmica original i innovadora, s’engrescarà als participants a gaudir de l’art sense complexes d’una manera lúdica i divertida.

La visita acabarà en una vinoteca on es farà una tertúlia per comentar la visita, mentre es gaudeix d’un tast de vins i alguna cosa per picar.

Pels ajuntaments interessats en aquesta activitat es posaran a disposició autobusos per recollir els participants en el seu poble, dur-los a Palma per realitzar la visita, i tornar-los una vegada finalitzada aquesta.

Per a més informació, podeu contactar al 696 178 075 o al 627 024 938

La entrada Cultura en Xarxa 2016. Ruta cultural: “Art i vi” aparece primero en Cicero dArt.

“El salt de la Bella dona” és una de les llegendes més populars a Mallorca, que forma part de l’imaginari de mallorquins i mallorquines i que s’ha anat transferint mantenint-se ben poc alterada amb el temps, des de les primeres cròniques al Llibre de la invenció i miracles de Rafael Busquets de l’any 1684 –hi ha qui apunta que ja apareixia a les Cantigues d’Alfons X el Savi-, fins a les reinterpretacions que, a peu de carrer, puguem sentir avui dia.

La present proposta cerca recuperar l’esmentada llegenda i dur-la a escena amb un enfocament que aprofundeixi en la terrible contemporaneïtat del drama que hi amaga la seva trama. Els mites i llegendes animen i donen sentit profund a allò real i és aquesta la seva essència duradera. Els fets del passat que hi perviuen, perviuen per alguna cosa: xerren de dilemes existencials, de preocupacions humanes o, com en aquest cas, de problemes no resolts. La Belladona sobreviu al pas del temps, encarna la realitat diària de moltes dones que no pertanyen a cap passat aliè, sinó que protagonitzen un salt ben actual.

L’activitat té una durada d’una hora i quart aproximadament, i està destinada a un públic major de 18  anys.

Per a més informació relativa a horaris, desenvolupament, etc. podeu telefonar al 627 024 938

L’actriu Carme Fernández Martorell

La entrada Cultura en Xarxa 2016. Teatre: “El salt de la Belladona avui. Monòleg performatiu contra les violències masclistes” aparece primero en Cicero dArt.

Juan Segura, Juan Segura. Cuenta Cuarenta. Mos de Cóc, C/ Blanquerna 11, Palma. 4 d’agost – 11 setembre de 2016.

L’artista mallorquí Juan Segura (Palma, 1956), un dels principals representants del moviment artístic de l’illa dels anys 80 i 90, inaugura una exposició per commemorar els 40 anys d’una professió que va començar el 1976, quan va exposar individualment per primera vegada al Cafè Es Pou Bo, lloc de trobada dels artistes i intel·lectuals de l’època. La mostra, que es compon d’una selecció de dibuixos i pintures, algunes inèdites, fa un recorregut per algunes de les peces més significatives de Segura. Elefants, cocodrils, monstres i personatges a mig camí entre allò grotesc i allò bestial poblen un món d’exotisme, de fantasia infinita, de color imperible i de primitivisme exacerbat, que es tradueix en la producció d’aquest pintor. Dibuixant excepcional, pocs dibuixos expressen la força salvatge des de la sinceritat i nuesa del grafit com ho fan els seus. La mostra compta amb la presència d’obres de dos artistes convidats: Bert (Albert Roca) i Enzo El Acqua, grans amics del pintor.

Ana Ferrero-Horrach. Ciceró dArt

La entrada INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “JUAN SEGURA. CUENTA CUARENTA” aparece primero en Cicero dArt.

La entrada El Mallorca Zeitung entrevista a alguns dels protagonistes del BetArt 2016 aparece primero en Cicero dArt.