Una exposició molt kitsch al Museu del Calçat Inca: “esKITSCHos de la col·lecció Pons-Català de sabates en miniatura (o no)”

Exposició temporal al Museu del Calçat d’Inca, fins al juliol de 2018.

“Seria l’any 1975 quan, passejant per Barcelona, ​​vaig entrar en una botiga de” Tot a 100 “de coses curioses i vaig veure una prestatgeria plena de sabates en miniatura. Els vaig comprar tots, a 100 pessetes cada un, i els vaig col·locar per adornar el despatx que tenia com a representant de calçat. Després d’això, vaig tenir la idea de continuar “. Així, Toni Pons, amb la seva dona Inés Català, va començar una profusa col·lecció de sabates singulars de totes les mides, colors, formes, preus i procedències.

El calçat és doncs el protagonista indiscutible d’una col·lecció que es mostra en totes les formes imaginables a l’exposició “EsKITSCHos de la Col·lecció Pons-Català de sabates en miniatura (o no)” que acull el Museu del Calçat d’Inca fins a juliol de 2018 . Alguns dels més de 300 objectes exposats no tenen més finalitat que la de ser contemplats. D’altres, però, són objectes pensats per ser usats quotidianament. Tan sols cal esforçar una mica per adonar-se que aquests objectes aparentment inservibles són en realitat testos per a plantes, clauers, encenedors, cendrers, passadors de cabell, guardioles, joiers, ampolles i ampollers, despertadors, rellotges, tasses, teteres, gerres , portaplomes, pinces, estoigs, carteres, etc. És curiós constatar com formalment en molts d’aquests objectes es repeteixen motius amb gossos, gats, ratolins, flors, pilotes de futbol, ​​etc. Hi ha també sabates de princesa del conte de la Ventafocs, sabates amb imatges religioses, extravagants sabates de taló en miniatura, espardenyes, botes, fantàstiques reproduccions de sabates de tot el món i souvenirs de Lluc, Galícia, Madrid, Portugal o Holanda que indiferentment prenen forma de esclops com si fossin característics de cada un d’aquests llocs. Dins de la col·lecció s’aprecia també una singular obsessió per les sabates foradades i per descomptat, una legió de mini-sabaters disposats a arreglar-los.

Una part important d’aquesta peculiar col·lecció està vinculada a l’estètica Kitsch pel que fa a l’extravagància, l’eclecticisme, el predomini del color, els elements cridaners i l’acumulació d’objectes formalment diferents. Dins el camp de la teoria, el Kitsch ja va ser estudiat per autors tan importants dels anys 30 com Broch, Benjamin, Adorno o Greenberg, que van usar el terme per contraposar-lo al d’Avantguarda.

El Kitsch ha dominat una part essencial de l’estètica popular del segle XX. I és que segur que tots, en el fons, tenim també una mica de Kitsch; pot ser algun racó de casa ple de figuretes de porcellana, un gat de la fortuna xinès, o una vitrina amb souvenirs acumulats. El meravellós, però, de la col·lecció Pons-Català, és que és el resultat de més de 40 anys de la dedicació d’un matrimoni de Lloseta que ha sabut combinar la seva passió pel col·leccionisme amb el seu gran amor pel calçat.

Museu del Calçat i de la Pell d’Inca, fins el juliol de 2018. Regidora: Antonia M. Sabater. Directora i comoissàroia: Aina Ferrero-Horrach. Disseny museogràfic: Bernat Mateu, Cristina Sancho, Carlos Pozas, Carolina Crespo. Correctors lingüístics: Jaume Tortella (català) i Juan José Segura-Sampedro (anglès).

Premsa:

https://www.eldiario.es/cultura/muestra-zapatos-Inca-espolear-sentidos_0_760475029.html

http://www.inmediatika.es/noche-de-inauguracion-en-el-museu-del-calcat-i-de-la-pell-de-inca/

http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=2791389

https://fibwiradio.com/el-museo-del-calzado-de-inca-presenta-la-coleccion-eskitschos/

https://www.primiciaweb.es/inca-acoge-una-coleccion-zapatos-miniatura/