Una exposició molt kitsch al Museu del Calçat Inca: “esKITSCHos de la col·lecció Pons-Català de sabates en miniatura (o no)”

30 April, 2018 8:32 am / Blog, La revista / calçat, col·leccionisme, cultura, exposició, Inca, Mallorca, miniatures, oci cultural, sabates

Exposició temporal al Museu del Calçat d’Inca, fins al juliol de 2018.

“Seria l’any 1975 quan, passejant per Barcelona, vaig entrar en una botiga de” Tot a 100 “de coses curioses i vaig veure una prestatgeria plena de sabates en miniatura. Els vaig comprar tots, a 100 pessetes cada un, i els vaig col·locar per adornar el despatx que tenia com a representant de calçat. Després d’això, vaig tenir la idea de continuar “. Així, Toni Pons, amb la seva dona Inés Català, va començar una profusa col·lecció de sabates singulars de totes les mides, colors, formes, preus i procedències.

El calçat és doncs el protagonista indiscutible d’una col·lecció que es mostra en totes les formes imaginables a l’exposició “EsKITSCHos de la Col·lecció Pons-Català de sabates en miniatura (o no)” que acull el Museu del Calçat d’Inca fins a juliol de 2018 . Alguns dels més de 300 objectes exposats no tenen més finalitat que la de ser contemplats. D’altres, però, són objectes pensats per ser usats quotidianament. Tan sols cal esforçar una mica per adonar-se que aquests objectes aparentment inservibles són en realitat testos per a plantes, clauers, encenedors, cendrers, passadors de cabell, guardioles, joiers, ampolles i ampollers, despertadors, rellotges, tasses, teteres, gerres , portaplomes, pinces, estoigs, carteres, etc. És curiós constatar com formalment en molts d’aquests objectes es repeteixen motius amb gossos, gats, ratolins, flors, pilotes de futbol, etc. Hi ha també sabates de princesa del conte de la Ventafocs, sabates amb imatges religioses, extravagants sabates de taló en miniatura, espardenyes, botes, fantàstiques reproduccions de sabates de tot el món i souvenirs de Lluc, Galícia, Madrid, Portugal o Holanda que indiferentment prenen forma de esclops com si fossin característics de cada un d’aquests llocs. Dins de la col·lecció s’aprecia també una singular obsessió per les sabates foradades i per descomptat, una legió de mini-sabaters disposats a arreglar-los.

Una part important d’aquesta peculiar col·lecció està vinculada a l’estètica Kitsch pel que fa a l’extravagància, l’eclecticisme, el predomini del color, els elements cridaners i l’acumulació d’objectes formalment diferents. Dins el camp de la teoria, el Kitsch ja va ser estudiat per autors tan importants dels anys 30 com Broch, Benjamin, Adorno o Greenberg, que van usar el terme per contraposar-lo al d’Avantguarda.

El Kitsch ha dominat una part essencial de l’estètica popular del segle XX. I és que segur que tots, en el fons, tenim també una mica de Kitsch; pot ser algun racó de casa ple de figuretes de porcellana, un gat de la fortuna xinès, o una vitrina amb souvenirs acumulats. El meravellós, però, de la col·lecció Pons-Català, és que és el resultat de més de 40 anys de la dedicació d’un matrimoni de Lloseta que ha sabut combinar la seva passió pel col·leccionisme amb el seu gran amor pel calçat.

Museu del Calçat i de la Pell d’Inca, fins el juliol de 2018. Regidora: Antonia M. Sabater. Directora i comoissàroia: Aina Ferrero-Horrach. Disseny museogràfic: Bernat Mateu, Cristina Sancho, Carlos Pozas, Carolina Crespo. Correctors lingüístics: Jaume Tortella (català) i Juan José Segura-Sampedro (anglès).

Premsa:

https://www.eldiario.es/cultura/muestra-zapatos-Inca-espolear-sentidos_0_760475029.html

http://www.inmediatika.es/noche-de-inauguracion-en-el-museu-del-calcat-i-de-la-pell-de-inca/

http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=2791389

https://fibwiradio.com/el-museo-del-calzado-de-inca-presenta-la-coleccion-eskitschos/

https://www.primiciaweb.es/inca-acoge-una-coleccion-zapatos-miniatura/

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat IncasKITSCHos detalle zapato en miniatura. Museo del Calzado Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

: esKITSCHos detall de sabata en miniatura. Museu del Calçat Inca

Sandra De Jaume, la retratista de l’enigma

5 January, 2017 11:58 pm / La revista / art contemporani, enigma, pintura, retrat, Sandra De Jaume

Aura www.sandradejaume.com

Sandra De Jaume és la retratista de l’enigma, de la bellesa impenetrable.

La seva darrera mostra, “Ad Infinitum”, és un cant melancòlic de reafirmació i d’assoliment de maduresa artística.

Aquesta mostra, la més ambiciosa fins aleshores duta a terme per l’artista, posa de manifest l’excepcional tècnica de De Jaume, on la mestria de la pintora es fa evident en la sorprenent capacitat per plasmar en el llenç una realitat que se’ns mostra amb un toc de misteri.

L’enigma habita unes obres que deixen traslluir fragments autobiogràfics que representen un desig de reafirmació dins del món, reivindicant alhora el paper de la dona artista i la necessitat de resituar la seva importància dins la història de l’art. Així, la sempre intrigant i seductora Frida Kahlo és magníficament retratada per De Jaume com la icona artística del feminisme, en un homenatge a l’artista que va transformar el seu sofriment en quelcom diví i esplendorós.

De Jaume és una artista dual en la que conviuen a l’hora dues pintores antagòniques. Són dues maneres diferents de concebre la pintura que dicten la forma de treballar les obres a cada moment. En el tractament dels fons, és la pintora abstracta la que la domina, fent una pintura molt més espontània, ràpida, radical. En el moment en què De Jaume afronta les figures, absolutes protagonistes de la seva obra, l’artista inicia un procés pulcre, fi, absolutament mesurat i mil·limetrat, en el que el dibuix es converteix en l’estructura que vertebra magistralment les peces.

L’espai buit, com a símbol d’allò amenaçadorament desconegut, incomprensible, apareix descomunal en aquesta darrera col·lecció de pintures. L’obscuritat incommensurable que sotmet l’autoretrat de De Jaume en el que es representa a sí mateixa amb una mà al pit mirant angoixosament cap amunt, parla de la congoixa que sent l’artista en un món oprimit per una crisi constant de valors. Crisi que també ha arribat al món de l’art que, en un excés de pretesa originalitat, ha acabat per esgotar al públic.

De Jaume reivindica la importància de la tècnica pictòrica com a manera de reconciliar-se amb l’espectador per tal de que aquest reconegui en la seva pintura uns valors moltes vegades perduts en les obres d’altres artistes contemporanis. L’objectiu últim que persegueix De Jaume és propiciar que les persones, a través del seu art, puguin escapar del materialisme d’una societat que està guanyant infelicitat a passes agegantades.

Els retrats de Sandra De Jaume desperten les emocions de l’espectador letàrgic que a través dels sentits és conduït a un món poètic i inclús oníric. Una realitat tan enrarida com captivant ens és presentada com la materialització d’un món que ens sedueix per la seva estranyesa i innegable bellesa.

Ana Ferrero-Horrach – Ciceró dArt

: Victoire

: Frida Kahlo con flores Okinawa

: Autorretrato

: Sin título

: Levitación

: Juego de sombras

La poètica retratista Sandra De Jaume exposa el seu darrer treball a la Galeria Berlin de Palma

3 January, 2017 6:31 pm / La revista / art contemporani, autorretrat, exposició, Frida Kahlo, Galeria Berlin, pintura, retrat, Sandra De Jaume

Sandra De Jaume, “Levitació”, 2016
www.sandradejaume.com

Sandra De Jaume, Ad Infinitum. Galeria Berlin, Plaça Santa Magdalena 4A, Palma. Fins el 31 de gener de 2017. www.sandradejaume.com

La reconeguda retratista mallorquina Sandra De Jaume (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1978) exposa la seva darrera col·lecció de pintures a la Galeria Berlín de Palma fins el 31 de gener de 2017.

Aquesta mostra, la més ambiciosa fins aleshores duta a terme per l’artista, fa palesa l’excepcional tècnica de De Jaume, on la mestria de la pintora es fa evident en la sorprenent capacitat per plasmar en el llenç una realitat que se’ns mostra amb un toc de misteri. L’enigma habita unes obres que deixen traslluir fragments autobiogràfics que representen un desig de reafirmació dins del món, reivindicant alhora del paper de la dona artista i la necessitat de ressituar la seva importància dins la història de l’art. Així, la sempre intrigant i seductora Frida Kahlo és magníficament retratada per De Jaume com la icona artística del feminisme, en un homenatge a l’artista que va transformar el seu sofriment en quelcom diví i esplendorós.

De Jaume és una artista dual en la que conviuen a l’hora dues pintores antagòniques. Són dues maneres diferents de concebre la pintura que habiten dins seu dictant la forma de treballar les obres a cada moment. En els fons, és la pintora abstracta la que la domina, tornant-se la pintura molt més espontània, ràpida, radical. En el moment en el que De Jaume afronta les figures, absolutes protagonistes de la seva obra, l’artista inicia un procés pulcre, fi, absolutament mesurat i mil·limetrat, en el que el dibuix es converteix en l’estructura que vertebra magistralment les peces.

Els retrats de De Jaume desperten les emocions de l’espectador letàrgic que a través dels sentits és conduit a un món poètic i i inclús oníric. Una realitat tant enrarida com captivant ens és presentada com la materialització d’un món que ens sedueix per la seva estranyesa i innegable bellesa.

Ana Ferrero-Horrach. Ciceró dArt

Sandra De Jaume, “Sense títol”, 2016 www.sandradejaume.com

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “JUAN SEGURA. CUENTA CUARENTA”

3 August, 2016 2:19 pm / La revista / art, exposició, inauguració, Juan Segura, pintor

Juan Segura, Juan Segura. Cuenta Cuarenta. Mos de Cóc, C/ Blanquerna 11, Palma. 4 d’agost – 11 setembre de 2016.

L’artista mallorquí Juan Segura (Palma, 1956), un dels principals representants del moviment artístic de l’illa dels anys 80 i 90, inaugura una exposició per commemorar els 40 anys d’una professió que va començar el 1976, quan va exposar individualment per primera vegada al Cafè Es Pou Bo, lloc de trobada dels artistes i intel·lectuals de l’època. La mostra, que es compon d’una selecció de dibuixos i pintures, algunes inèdites, fa un recorregut per algunes de les peces més significatives de Segura. Elefants, cocodrils, monstres i personatges a mig camí entre allò grotesc i allò bestial poblen un món d’exotisme, de fantasia infinita, de color imperible i de primitivisme exacerbat, que es tradueix en la producció d’aquest pintor. Dibuixant excepcional, pocs dibuixos expressen la força salvatge des de la sinceritat i nuesa del grafit com ho fan els seus. La mostra compta amb la presència d’obres de dos artistes convidats: Bert (Albert Roca) i Enzo El Acqua, grans amics del pintor.

Ana Ferrero-Horrach. Ciceró dArt

Exposició “Made in Balears. Fotògrafs internacionals a les illes” al Castell de Bellver

15 April, 2016 6:54 am / La revista / Castell de Bellver, exposició, fotografía

“Waste Lands”, ferides mediterrànies sense cicatritzar a Es Baluard

20 March, 2016 5:06 pm / La revista / art contemporani, Es Baluard, Piedad Solans, Waste Lands

Gohar Dashti, Stateless, 2014-2015. Cortesia de l’artista © de l’obra: Gohar Dashti, 2016

Es Baluard presenta l’exposició “Waste Lands: terres devastades”, fins el 19 de juny de 2016 a la planta 0 del museu.

A través de l’obra de deu artistes procedents de països com l’Afganistan, Algèria, Azerbaidjan, Egipte, Emirats Àrabs Units, Iran, Líban, Marroc i Palestina, l’exposició aborda, des dels anys dos mil fins a l’actualitat, els paisatges i entorns urbans , socials, antropològics i arqueològics en països destruïts i empobrits per les guerres, l’herència postcolonial, la voracitat depredadora de les companyies de gas i de petroli i l’especulació energètica de les potències mundials, el terrorisme i la violència dels estats i de les lluites locals, polítiques i religioses. Terres arrasades per poders i conflictes històrics i estructurals, convertides en dipòsits residuals d’armament, campaments on habiten perennement poblacions excloses i famílies refugiades, ruïnes espoliades i llocs abandonats, terres desertitzats, intoxicats i estèrils, fronteres de tanques electritzades. Terres usurpades i béns saquejats, llocs de sang, crims i atemptats quotidians. (Pietat Solans, comissària de l’exposició).

Lida Abdul, Tamara Abdul Hadi, Zoulikha Bouabdellah, Amina Benbouchta, Gohar Dashti, Rena Effendi, Yara El-Sherbini, Mariam Ghani, Kinda Hassan, i Larissa Sansour, són les artistes seleccionades per a aquesta mostra, les escultures, instal·lacions, vídeos, fotografies , llibres i novel·la gràfica de les quals són la materialització de la seva elecció de no acceptar del paper de víctimes. Des de les seves posicions frontereres i la seva experiència de la migració i els conflictes, mostren la inesgotable resistència dels seus països per a romandre, adaptar-se i subsistir. Denuncien la violència i la injustícia, l’explotació i el desemparament de les persones vulnerables, la destrucció de les seves cultures i de les seves terres pels poders locals i les potències mundials.

En ressò a aquesta exposició, Es Baluard organitza el taller “Conflictes Arreu. Com ens arribin? “que parteix d’un projecte de l’àrea de Desenvolupament Educatiu d’Es Baluard. Adreçat a nins i nines de 6 a 12 anys, tendrà lloc els dissabtes 2, 16, 23 i 30 d’abril de el 2016 a les 11:30 h. Inscripcions al telèfon 971.908 201. Preu: 1 € per nin / a. Projecte en col·laboració amb Fòrum Comunicació, Educació i Ciutadania de les Illes Balears.

Larissa Sansour, Nation Estate, 2012 (video still). Cortesia de la Galeria Sabrina Amrani, Madrid © de l’ obra: Larissa Sansour, 2016

Lida Abdul, War Games (what I Saw), 2006 (video still). Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. © de l’obra: Lida Abdul, 2016

El cinema experimental de Narcisa Hirsch a Es Baluard

16 March, 2016 8:12 am / La revista / Cinema experimental, Es Baluard, Narcisa Hirsch

El cinema experimental de la pionera Narcisa Hirsch (Berlín, 1928) es podrà veure per primera vegada a l’Estat espanyol entre l’11 de març i el 4 d’abril del 2016 en una exposició comissariada per Nekane Aramburu a Es Baluard de Palma. Dins el context del projecte Reproductibilitat, iniciat el 2013, que planteja una reflexió entorn de la imatge realitzada mitjançant dispositius tècnics i la seva relació amb l’art, aquesta exposició es presenta com una mena de viatge retrospectiu a la trajectòria d’aquesta artista interdisciplinària establerta des dels cinc anys a l’Argentina, travessada en la seva obra per l’esdevenir politicosocial del seu país d’acollida. A partir de l’elecció de tres peces fílmiques clau que vertebren el discurs de la mostra, emplaçada en l’escenogràfic espai de l’aljub: Marabunta (1967), Come out (1971) i Rumi (1995-1999), totes originalment en 16 mm i transferides a DVD, l’espectador té l’oportunitat d’experimentar, tal com aconsella la mateixa artista, el fluir de les imatges amb el so, sense cap pretensió racional sinó sensitiva. Hirsch, que considera el cinema experimental més proper a la poesia que al cinema, creu que és necessari que l’espectador dugui a terme un cert aprenentatge per fer-se afí a aquest llenguatge particular i així poder gaudir en la recepció de les seves obres.

Ana Ferrero Horrach – Ciceró dArt

Article publicat originalment a Bonart el 7 de març de 2016: http://www.bonart.cat/actual/el-cinema-experimental-de-narcisa-hirsch-a-es-baluard/

Comença el BetArt 2016, el festival d’art urbà més important de Mallorca

2 March, 2016 12:09 pm / Blog, La revista / activitats culturals, Art urbà, BetArt2016, Calvià, cultura

Aquesta setmana comença el BetArt Calvià 2016, festival d’art urbà pioner a Mallorca iniciat el 2012 com una iniciativa del Departament de Cultura de l’Ajuntament d’aquest municipi, i que s’ha erigit com un referent necessari en aquest tipus d’esdeveniments culturals.
L’objectiu del BetArt, joc de paraules en el qual es fa referència a l’aposta per l’art (bet , en anglès ), i el treball en Beta gestionant de forma oberta els projectes, és el de combinar l’embelliment urbà amb el suport a la creació contemporània, traient l’art al carrer buscant la interacció i el diàleg amb el ciutadà i el visitant.

Ador, Gripface, Héctor Francesch, Joan Aguiló, Judas Arrieta, Olimpia Velasco, Reskate Arts & Crafts, Spogo i Tamara Arroyo han estat els artistes nacionals, i internacionals, seleccionats en aquesta present edició pels comissaris Ana Ferrero, Enric Font i Pilar Rubí.

Entre l’1 i el 13 de març, aquests artistes urbans de renom internacional duran a terme les seves intervencions artístiques en la localitat de Peguera. Cada artista ha presentat prèviament un projecte específic per a la localització desitjada (hotels, apartaments, pàrquings, poliesportius, centrals elèctriques…), en el que, des de la llibertat de creació, ha hagut de garantir el respecte a la filosofia del propietari i l’harmonia amb l’entorn.

Mapa de les ubicacions de les intervencions artístiques del #BetArt2016 en els carrers i murs de Peguera

A més, BetArt pretén implicar els habitants del municipi i dels voltants, convidant-los a participar en una sèrie d’activitats gratuïtes en torn a l’art urbà per a tots els públics, que es duran a terme aquest dissabte dia 5 de març a l’Hotel Beverly Playa.

A les 17h començarà un taller de stencils (plantilles) per a nins i joves en el que els participants aprendran a crear plantilles i els seus múltiples usos artístics com a eina ideal per aventurar-se en el procés creatiu d’un artista i intervenir en el seu propi entorn

També es durà a terme una visita guiada per les intervencions urbanes d’altres edicions del BetArt que començarà a les 17.30h.

Així mateix, s’ha plantejat una taula rodona a les 19.30h en què diferents qüestions com la dicotomia entre cultura popular i high art; graffiti i art urbà, del carrer a la institucionalització?; obra i entorn en l’espai públic, seran abordades de manera informal pels comissaris i artistes, demanant a més la participació del públic.

Aquesta diada dedicada a l’art urbà acabarà amb una festa a partir de les 21h oberta als artistes, comissaris i visitants.

Per tal de millorar les comunicacions, l’organització del BetArt posarà a disposició un servei de busos gratuït des de Palma a les 17h, i amb diferents retorns; a les 19.30h (després de la visita guiada); a les 23h (després de la festa). És imprescindible reservar per a qualsevol de les activitats i pels busos en el 971 139 181.

Iniciatives com aquesta posen de manifest un necessari canvi de sensibilitat cap a un art accessible per a tots, fomentant al mateix temps la difusió de nous valors artístics més democràtics i propers, implicant a diferents agents del sector cultural i a la població, i donant com a resultat, a més a més, un museu a l’aire lliure que es converteix en un nou i atractiu al·licient per a visitar Calvià.

Ana Ferrero Horrach

Programa complet de les activitats del BetArt Calvià 2016 el dissabte 5 de març

Antoni Socías: entre l’art i la indústria al Museu del Calçat i de la Indústria (Inca)